Reflexió d’inici d’any 2021

el

L’1, 2 i 3 de Gener a La Plana vam celebrar la Trobada d’entrada d’any amb música, teatre, convivència, natura i cultura.

A continuació es transcriu el text d’Albert Barbé amb què, des de la comunitat de La Plana, vam donar la benvinguda a l’any 21.

Fou llegit públicament l’1 de gener a les 22h a la sala de l’Era, servint, doncs, també, com a presentació i obertura de la trobada.


CAP D’ANY 2021

El novè dels lluïsos francesos, anomenat “el sant”, patidor d’un “toc” o trastorn obsessiu per les creuades (fins a vuit en va muntar), va ser el primer que imposà als jueus l’obligació de portar un distintiu groc a la roba. Som vers la meitat del segle XIII.

Al XXI, resta incòlume la compulsió humana d’etzibar estigmes a aquells que hom considera mereixedors d’un mal del que, qui ho fa, se sent immune. L’ascensor de la superioritat moral s’enfila com un llamp prement el botó del menyspreu. Hi ajuda molt que la propaganda institucionalitzada ens aixoplugui. Però no cal ser majoria, des de la minoria o la unitària dissensió, un també pot sentir-se l’amo. Suposant que l’altre hagi errat i inclús tenint la raó com la pell té el cos, mai hauríem de pujar a l’ascensor del dogma. Jo, ahir mateix, m’hi vaig pujar deixant les meves companyes a la planta baixa de les persones que viuen.

Al segle XIII es va estendre l’ús de les ulleres, com ara hauríem de promoure la mirada crítica. Llavors les utilitzaren els monjos per fer les seves còpies a ma; ara no podem deixar les explicacions en mans dels que estigmatitzen la discrepància i el debat. Ens haurem d’arremangar per capgirar el concepte mateix de veritat! Alfons X el savi, també al XIII, va permetre a molts beure de les comprensions de la realitat dels clàssics grecs i àrabs. Ara, potser toca reivindicar Einstein i viure relativament, és a dir, segons la relació conscient que cadascú estableix amb una dimensió de la realitat. Amigues, la veritat no poden ser els fets objectius, perquè no n’hi ha d’això! La veritat és més aviat una cerca sense límit, on hom pregunta més pels motius que per les conseqüències, i que precisa menys de seguretat que d’atreviment.

La humanitat necessita la revolta de la versemblança com el pa que molts no mengen i, per tant, la farem, la fareu, la faran.

A voltes la vida ens sacseja, ens obliga a sortir del que hagi estat el cau d’innocència pretesa en el que ens amagàrem. Llavors tot són presses. La alarma i la urgència esdevenen crit, i bàlsam també. Tanmateix, paradoxalment, no tenim per davant res més urgent que respectar allò important. I la veritat ho és per l’humà, aquell ser que crea símbols i estableix relacions estètiques.

Per això entrem al 2021 amb cultura.

Desitgem molt que gaudiu el que entre moltes hem preparat!

La Plana, comunitat.

Sant Joan d’Oló, 1 de gener de 2021


Fes un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s