Valoració Jornades La Plana 2020

Jornades d’estiu La Plana 2020

Del 3 al 9 d’agost

FEM-HO BÉ, FEM-NOS MILLORS!

Transitar.migrar, traspassar. Construir un demà


Valoració – Assemblea. 8 d’agost

En la presentació d’aquesta trobada per valorar les Jornades recordem que rere el títol general rau la idea de perfeccionament i en el leit motive d’enguany, la de consciència de significar els canvis.

Repassem que en les cinc sessions de tarda també hem convingut totes en la idea de final de etapa i de construcció de quelcom millor.

Ens proposem avui expressar les idees i valors que haguem copsat en tots els tallers del matins, els debats de les tardes, els espectacles de les nits i en tots els entreactes de convivència que hem creat. Acordem que tothom digui la seva de la noció que li ha semblat més rellevant, i deixem per posar en una capsa de suggeriments tots els comentaris de la realitat més menuda, pràctica o sentimental.

(El resum que ve a continuació és cronològic i intentarà evitar reiteracions)

La primera intervenció ressalta la idea de moviment, la exigència de no parar quiets si no volem ser arrasats per la vida, viscuda en el tai-xi. La segona, la de desobediència, fent referència a la independència del morrió de la que ens hem coresponsabilitzat. La tercera, la de tenir cura del foraster, tot relatant l’actitud espontània de les persones que ja han vingut altres vegades davant l’arribada dels que mai havien estat a La Plana. La quarta, la de pròpia responsabilitat, al·ludint a que abans de respondre a quelcom extern cal prendre compromís amb les pròpies potencialitats i conviccions. La cinquena, la de consciència o aquell adonar-nos del que és. La sisena, la de confiança o aquell saber-nos en relació. La setena queda expressada en aquesta frase: “Agitar-se no és moure’s”. La vuitena, la de diversitat i el seu respecte, posant com exemple uns paperets que hi ha a l’entrada de la casa que poden tenir tantes lectures com lectors. La novena, la d’esperança, entenent-la com la oportunitat d’elevar-nos del que hi ha. La desena, la de parar, aquietar el brogit habitual en el que hom viu. La onzena, la de deixar-se portar per un altre, mencionant un exercici en el taller de dansa, que lliga amb la idea de confiança. La dotzena, la d’admiració i el reconeixement mutu entre les persones, i aquell estar a totes, “en las verdes i las maduras”. La tretzena, la d’hospitalitat i empara, una protecció no paternalista. La catorzena, la d’un construir en comú i espontàniament. La quinzena, la de obligació, en el sentit d’un retorn de les cures rebudes. La setzena, la del fer humanitzador o construcció d’humanitat, reconeguda en nuclis enxarxats, tot copsant La Plana i el grau de concreció i planificació viscut. La dissetena, la de trànsit personal, la transformació interior esdevinguda al interactuar amb un entorn estimulant. La divuitena, la de llibertat. La dinovena, la de pertinença. La vintena, la de creació, entesa com a experimentació i la seva vessant pedagògica. La vint-i-unena, la de referència, parlant de la decisió de que Randa (seminari permanent de pensament i acció política) “segui” a La Plana, fent créixer aquest projecte comunitari,  referent social, polític i espiritual. La vint-i-dosena, La de inspiració, i la sensació de que hom troba el que desitja o fortuna. La vint-i-tresena, la de model, en aquest cas evolutiu. La vint-i-quatrena, la del “camino oscuro del alma”, la solitud o la facilitació d’aquella comprensió que incorpora allò estrany i ho converteix en propi. La vint-i-cinquena, la de seriositat, doncs el trànsit i la llibertat bé que ho són. La vint-i-sisena, la de esperit, intrínsecament lligada a la noció de desafiament. La vint-i-setena, la de convivència inter-generacional, destacant el lloc dels nens i nenes en aquesta setmana. La vint-i-vuitena, la de llar, fent-la propera a la de pertinença, i també a la de família sense que hagi d’haver-hi vincles de sang. La vint-i-novena, la de incertesa, connatural al trànsit. La trentena, la de compromís, entès com un augment de la prevalença de les creences i les conviccions en la vida d’una persona. La trenta-unena, la del fer comunitari, on l’auto-centrament comporta plasmació en el comú. La trenta-dosena, La d’àncora o “lugar en el mundo”, tot ressaltant el paper provocador dels cartells curosament escampats pel territori. La trenta-tresena, la de cura, referint-ho ara a l’art palès arreu del territori i de les propostes. La trenta-quatrena, la de sorpresa, amb aquesta afirmació vivencial: “Les idees han d’emocionar”. La trenta-cinquena, la d’informalitat, en el sentit de que hi ha propostes formals i després esdevenen accions informals per iniciativa d’algú. La trenta-sisena, la de continuïtat, doncs La Plana no ha de ser un parèntesi estiuenc i tot allò après s’ha de portar a terme allà on vagi cadascú quan surti d’aquí. La trenta-setena, la de mort, morir i deixar morir el que ja no serveix per a poder fer revolució. La trenta-vuitena, la d’agraïment, emoció imprescindible per a poder aprofitar el que altres han fet (Nota del resumidor). La trenta-novena, la de oportunitat de ser, estimulada per un contagi de i en llibertat. La quarantena, la de punt de vista, aquí des de la necessitat de moure’l. La quaranta-unena, la de memòria, destil·lada de l’observació del taller de reutilització creativa de roba descartada, en el que es rescata valor o revalua la realitat. La quaranta-dosena, la de l’imprevist, davant del qual hem de generar alternatives perquè sempre, sempre, podem fer coses. La quaranta-tresena, la de imaginar, a l’hora de crear una visió de futur. La quaranta-quatrena, la de descontrol, necessari quan el control ofega la vida. La quaranta-cinquena, la de espiritualitat, dramatitzada en dues cites; una de Walter Benjamin: “En el nom, la espiritualitat de Déu es transmet als homes”; i l’altra d’Octavio Paz: “Soy hombre y es enorme la vida, y dura poco. Miro arriba, las estrellas escriben mi nombre. Sin entender, comprendo. Y en este mismo instante alguien me deletrea.” La quaranta-sisena, la de inefabilitat, doncs és difícil explicar La Plana. La quaranta-setena, la de presència, retrobada amb plaer per un jove que estava fart de virtualitat. La quaranta-vuitena, la de escolta, com succeeix aquesta tarda, sense condemna ni els defectes de la ment. La quaranta-novena, la de retorn a la natura. La cinquantena, la de herència, quan una jove diu que s’emporta “les orelles grosses” per saber de tot el que l’ha precedit. La cinquanta-unena, la de nutrició, referint-se a la curosa combinació dels aliments, una manifestació d’espiritualitat, i a d’altres nivells de nodrir-nos. La cinquanta-dosena, la de reflexió, i en especial quelcom poc comú com fer-la conjunta, entre molts. La cinquanta-tresena, la d’intensitat, que sent sovint antagònica de profunditat, aquí n’ha estat sòcia (Nota del resumidor). La cinquanta-quatrena, la de centralitat, ocupada per l’humà en la seva globalitat, en una promoció del desenvolupament de les seves potencialitats, amb la millor de les predisposicions i bon tracte. La cinquanta-cinquena, la de senzillesa, en el canvi que no cau en cap indiferència. La cinquanta-sisena, la d’origen i direcció, un reconeixement dels antecedents i una determinació d’objectiu. La cinquanta-setena, la de possibilitat, és a dir, l’obertura a nous pensaments. La cinquanta-vuitena, la de sincronia. La cinquanta-novena, la de transversalitat, doncs fins i tot el animals de La Plana participen del mateix esperit acollidor i participatiu.

Fem menció especial al equip de cuina, que ha treballat sota molta pressió degut a problemes tècnics greus i expressem a les companyes el nostre agraïment amb un sentit aplaudiment.

Ha estat descuit del moderador no fer menció al final de la sessió de la mort d’en Pere Casaldàliga, un referent de compromís amb la lluita per la dignitat humana i les possibilitats d’existència dels més desfavorits.

Tanquem les Jornades doncs amb aquest exemple d’una vida plenament coherent en la millora social. La vam començar amb la explosió a Beirut, un exemple del pitjor d’aquest sistema criminal d’explotació d’uns pocs a la majoria.

Gràcies

Endavant!
Salut i veritat

Sant Joan d’Oló, 10 d’agost de 2020


Fes un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s