Jornades d’estiu La Plana 2017
FEM-HO BÉ, FEM-NOS MILLORS!
Del 7 al 13 d’agost
Senzillament, humans.
Podem trobar diferents causes de la migració (del llatí migrare: canvi de lloc). Fonamentalment però, aquesta rau en el moll del os de la naturalesa humana. Establir distincions segons els motius eficients o individualíssims del desplaçament, ens permet comprendre el fet i a la persona, certament. Tanmateix potser encara ens cal acceptar, senzillament, que migrar és tan natural al Home com encuriosir-se. Hi ha éssers humans però que en fan més ús d’aquest tret que d’altres.
“Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres de cada estat. I tota persona té dret a sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.” És l’article 13 de la Declaració Universal dels Drets de l’Home ( el document més traduït del món), que l’Assemblea General de Nacions Unides aprovà i proclamà el 10 de desembre de 1948.
Bona observació de la naturalesa humana: a vegades volem moure’ns, en altres moments volem marxar, tornar també, i romandre quan això ens convingui. Res més a dir.
Ara bé, de la mateixa manera que els depredadors aguaiten i deriven proteïna dels nyus o les zebres que migren, tants i tants financers, polítics, buròcrates, i gent corrent, i també de l’altre banda de la llei, però de la mateixa mena, xuclen la sang, i l’ànima si poden, d’aquells que migren. Sí que hi ha una diferència però, aquells depredadors són bèsties, i ho fan per sobreviure; aquests hi han degenerat des de la proposta humana. Per què ho fan? Potser sigui una mostra més de la inhumanitat o descivilització que promou exposar-se durant massa temps a la gratificació immediata i acontentar les capes més superficials de l’ànima. Com si es tractés de radioactivitat: no fa mal d’entrada, les conseqüències sorgeixen més endavant, i són letals..
En parlarem des de distintes visions, opcions, experiències i, sobre tot, anhels. I als matins ho farem des de tallers participatius, i a les nits des de l’art. I els infants tindran la seva versió.
Preus amb estada, àpats i activitats
Jornades completes*: 390€ adults – 300€ nens (a partir de 3 anys)
(*) des del dilluns 7 (tarda) fins el diumenge 13 (tarda).
Per dia: 65€ adults – 50€ nens (a partir de 3 anys)
RESERVES
Tlf. 93 838 52 03 | info@fundaciolaplana.org
ACTIVITATS MATÍ
Taller corporal Quan em trobo a través del meu cos.
Del dimarts 8 al dissabte 12, de 08.30h a 09.30h
Ana Célia de Oliveira Alcaide
Et proposem iniciar el dia treballant amb tu mateix, des de l’observació del teu ésser (somnis, pensaments, sensacions, sentiments, emocions) i en l’encontre amb l’altre. Et convidem a una experiència des del cos, amb la finalitat d’estar present aquí i ara, i poder portar-la durant la jornada. Experimentar sense jutjar, obrir-te al que es presenta en tu i als demés. Despertar un estat d’observació, d’escolta i de relaxació.
Ana Célia de Oliveira Alcaide és psicoterapeuta, especialitzada en l’Observació de Bebès, i en diverses Tècniques Corporals. S’ha format com psicoanalista per l’Associació Bick España.
Taller per adults i nens d’art amb fang efímer
Dimarts 8 i dimecres 9, d’11h a 13h
Toni Medalla – ceramista
L’objectiu d’aquest taller és fer i muntar una instal·lació efímera amb formes escultòriques, per il·luminar a la nit i veure el procés de transformació fins a tornar a la terra.
Cinefòrum: documental “Silvered Water, Syrian self-portrait”
Dijous 10 d’agost, 11h
Coordina: Aritz Nafarroa – membre de Sodepau
Passarem el documental “Syrian self-portrait”, sobre la vida a la ciutat assetjada de Homs, durant la guerra civil de Síria.
A Síria, els youtubers filmen i moren cada dia. Altres maten i filmen. A París, Ossama Mohammed només pot filmar el cel i muntar imatges de Youtube guiat per l’amor indefectible que sent per Síria. D’aquesta tensió entre la llunyania, el seu país i la revolució, ha nascut una trobada: una jove cineasta kurda procedent de Homs li fa missatges per xat “Si la teua càmera estiguera a Homs, què filmaria?”. La pel·lícula és la història d’aquest repartiment.
Informació tècnica: Síria i França, 2014. 92 minuts. Versió original en àrab amb subtítols. Direcció: Ossama Mohammed i Wiam Simav Bedirxan. Producció: Proaction Film, Les Films d’Ici.
Taller de dansa africana
Divendres 11 i dissabte 12 d’agost, d’11h a 13h
Marie Claude Zordan
Taller que ofereix una dansa africana accessible a tots.
Acompanyats per tambors, trobareu els aspectes bàsics, pulsacions i ritme, per entrar en el moviment amb una millor sensació “d’habitar el vostre cos.”
Donen ganes de ballar junts. És una disciplina que viu al servei de l’intercanvi creatiu entre la ballarina i el músic.
Mercat de l’estraperlo
Diumenge 13, d’11 a 17h
El mercat de l’Estraperlo és un mercat orientat a que els petits productors artesanals puguin vendre i intercanviar els seus productes sense necessitat de passar per les distribuïdores convencionals. Està obert a tothom, també a qui vol intercanviar productes de segona mà, qui vol comprar amb Euros, amb la moneda social de l’Ecoxarxa, les hores o qui vol passar una bona estona amb bona companyia.
12h Xerrada Criptomonedes vs monedes socials
A càrrec d’Esteve Badia
Ens els últims temps han aparegut diferents tipus de criptomonedes i algunes d’elles estan agafant molt de renom a nivell internacional (bitcoin, faircoin,…). En aquesta xerrada es farà una descripció de en què consisteixen aquestes monedes i quines diferències i semblances hi ha amb les monedes socials que utilitzem a les ecoxarxes.
TALLER PER NENS
Taller d’iniciació al pallasso
Del dijous 10 a dissabte 12, d’11 a 13h
Belén López
Taller d’iniciació al circ
Del dimarts 8 al divendres 11, de 18 a 20h
Tona Punsola i Belén López
Teles aèries, cercle aeri, acrobàcia, joc teatral i malabars i la seva construcció.
Amb una primera part d’escalfament col·lectiu despertarem el cos. Després conjuntament farem una mica de preparació física i acrobàcia a terra.
Ens Dividirem en 2 grups i treballarem amb un dels grups les disciplines aèries (teles i cercle) i amb l’altre grup, joc teatral i construcció de malabars i després els grups rotaran. Per acabar, farem una mica d’estiraments i de relaxació.
En tot aquest procés farem servir el circ com a eina per a despertar el moviment natural de cadascun dels cossos i així poder conèixens millor. La consciència corporal en arribar als límits de les nostres possibilitats (alçada, risc, coordinació, posada en escena…) ens farà sentir més lliures i més capaços de qualsevol cosa!
XERRADES TARDES
“Prendre posició / Fer-se moviment” Exercicis per decantar-nos vitalment.
Dilluns 7 d’agost, 18h
coordinat per l’Stefano Puddu
Com fer de la presència una insurgència?
Dimarts 8 d’agost , 18h
Carles Riera o Eulàlia Reguant
L’experiència de ser al Parlament quan un hom és molt crític amb les institucions esdevé tot un repte.
Efectivament, nosaltres som un moviment que reprèn i actualitza la memòria republicana del 36, en què els canvis institucionals varen ser el fruit d’un gran moviment revolucionari a tots els nivells, cultural, social, econòmic i polític, amb una gran arrel llibertària que considerava que els canvis es produeixen en l’espai públic i en les relacions quotidianes, i es formalitzen políticament i jurídica en les institucions, i no a la inversa, o que, fins i tot, la seva formalització institucional n’és sovint un fre o un esmorteïdor.
Per tant la nostra presència a les institucions és plena de contradiccions, col.lectives i personals, convertint-se a voltes en una experiència de dissociació del nostre cos físic individual i col.lectiu en relació al nostre cos institucional.
Com sobreviure a aquesta experiència i convertir-la en un acte disruptiu, desobedient i transformador? Tenim concepcions i praxis alternatives, que realment impugnin el capitalisme liberal i la seva modernitat individualista? Que reinterpretin la democràcia i les llibertats des d’una òptica comunal, ubicada, territorial, relacional, recíproca i solidària, que qüestioni l’ordre i les jerarquies actuals del patriarcat, del poder i la propietat, des de l’escala comunitària i local? Que signifiquin una reapropiació de l’espai públic, material i simbòlica, en favor de l’intercanvi social i cultural basat en la reciprocitat, de la participació política directa, lliure del domini del mercat, de la indústria mediàtica i del control de les instàncies repressives?
La resposta a aquestes preguntes és més positiva quan la força de la dissidència està en àmbits i territoris aliens al capitalisme liberal i a les seves institucions polítiques i culturals, en àmbits on les subjectivitats, les relacions i les economies, alternatives, compartides i articulades, prenen vida fora del mercat i de la indústria cultural i mediàtica; on l’acció política i sindical se saben i se senten lliures de compromisos històrics amb les elits i de reformismes com a final obligat de trajecte. I, aleshores, les institucions de la democràcia liberal esdevenen per a nosaltres un lloc on escenificar la trompada, un espai on palplantar l’altaveu d’allò que, de fet, ja estem fent, construint o assolint en l’espai públic. I, aleshores, una altra cultura, una altra economia, i unes altres institucions comencen a ser possibles.
Què és el diner i el sistema financer?
Dimecres 9, 18h
Francisco Navarro – Seminari Taifa
Exposarem el procés a través del qual en l’actual societat capitalista el diner es crea mitjançant el mecanisme de crèdit de les entitats financeres. L’ampli desenvolupament del sistema de crèdit i les finances ha provocat una desproporció entre el sector financer i el sistema productiu generador de valor. Analitzarem els canvis en la forma del diner i la tendència a la financiarització de l’economia en les darreres dècades. El diner representa molt més que un mitjà d’intercanvi, reserva i pagament; cosificant una sèrie de relacions de classe i contenint un alt component ideològic.
Síria, descens als inferns
Dijous 10, 18h
Josep Maria Navarro
La situació a Síria no ha deixat de degradar-se des del inici de la llarga i interminable guerra que es desfermà en aquest país com a reacció del seu Règim polític davant la revolta popular i més tard procés revolucionari.
La situació a Síria ens interpel·la les consciències, i una part important de l’esquerra europea ha donat un suport clar i explícit al Règim d’Al-Assad- Mentrestant, i en el context creat a Europa (en tota la UE) per la pressió de centenars de milers de refugiats d’aquesta guerra i d’altre, ha anat creixent el populisme racista, el feixisme i fins i tot el nazisme. Ens trobem en una cruïlla civilitzatòria i en un moment difícil i de possibles canvis a molts i diferents nivells.
Cal reflexió crítica, cal pensar i derivat d’aquest pensament profund, ens caldrà prendre opcions i actuar de la forma més coherent que puguem.
Parlem de medicina: Anàlisi d’un cas clínic.
Divendres 11, 18h
Montse Vives Oller. Terapeuta i Filosofa.
Santi Vancells Gascons. Metge. Medicina basada en la Persona.
Els vells instruments de mesura, basats en la quantificació, ja no ens serveixen per analitzar i tractar les malalties. La medicina relaciona la malaltia amb l’estil de vida de les persones, però és incapaç d’incorporar aquestes persones al seu procés curatiu. La subjectivitat i el relativisme s’oposen a la teoria d’una causa un efecte.
A les Jornades de La Plana, analitzarem un cas clínic, fent especial atenció a les sensacions, als pensaments i als recursos i capacitats que cada persona té, a l’hora d’afrontar “la seva malaltia”. El diàleg amb la “complexitat subjectiva” és el nou paradigma de la medicina.
Referències
Dissabte 12, 18h
Albert Barbé, astròleg.
Hom porta referències d’un anterior lloc quan es presenta a un nou lloc, allà on vol ser-hi. Abans, ara, després: temps! Aquesta noció tant fugissera ens serveix per a copsar els canvis, la evolució. Evolucionem? En converses menudes i no tant menudes és una pregunta freqüent, i punyent si l’acceptem de ple. Quan els canvis tenen sentit i quan no? Tots ho sabem. Podem afirmar que ens hem desenvolupat sense acollir un referent al que aspirem? Si déu ha mort o ha estat segrestat i l’home ha estat ridiculitzat pel capital fins a convertir-lo en un producte fungible, haurem de demanar referències, potser també el full de reclamacions.
NITS
Concert de música inspirada en el jazz, el word music i la improvisació lliure
Dilluns 7, 22h
Des de petit Leo absorbeix l’herència africana viva a la cultura de la seva terra natal, Uruguai. Es radica a Barcelona on desenvolupa la seva passió per la tècnica del Hang. Paral·lelament investiga altres instruments i música africana, flamenca, brasilera i hindú. Dins de la seva carrera es destaquen 8 àlbums. “HangMusig” 2006, “NaraTrio” 2009, primer sol àlbum ” Release ” 2010, “Xalat Bu Ráfet” 2011, “Lhas” 2012, segon sol ” “Arrel i Fulla” 2013, “NaraTrio II” 2014 i “Radicals Lliures” amb PhilipVitali al 2015. Actualment també toca amb l’Orquestra Simfònica de Lió i es defineix com a músic multi-instrumentista i compositor en una cerca incansable de noves músiques i sons.
Gora Casado, nascut a Santa Cruz de Tenerife, té una extensa trajectòria com a guitarrista i teclista, que inicia l’any 1995, estudiant amb Miguel Manescau i al Conservatori Privat de Santa Creu. Al 2001 viatja a Barcelona on estudia a l’Aula de Música Moderna i Jazz, amb professors com Jordi Bonell, Dani Perez i Cristobal Montesdeoca. Ha experimentat amb nombrosos instruments com el clarinet, baix elèctric, melòdica, i gèneres com el jazz, el flamenc i el funk.
Concert Hora de Joglar
Dimarts 8, 22h
Hereus del més pur mestissatge i fills del folklore més d’arrel, Hora de Joglar són la punta de llança d’una de les vessants més interessants del panorama mestís a casa nostra. Han sabut trobar el seu toc d’identitat en barrejar estils que ja coneixem amb el swing i també amb les músiques del món més balcàniques i de l’Europa de l’est. Isard Camps (veu), Aniol Nebot (violí, guitarra i veu), Ricard Amaya (percussió i guitarra), Ferriol Virgili(bateria), Joan Tomàs (contrabaix), Michael Lecuyer (trombó i guitarra), Eloi Tomàs (saxo) i Marco Aparicio(teclat) formen ara una banda que després del seu primer disc, Gira el temps (RGB Suports, 2015), ja han portat per tot Catalunya, deixant per davant un futur que els crida a poder ser encara més els referents a les properes festes majors i a poder enviar aquest joglar per terres més llunyanes.
Teatre Combat
de Carles Batlle
Dimecres 9, 22h
La companyia “Sazanalararrà”, formada per Marina Cusí i Francesc López, nascuda al Col·legi del teatre on ambdós es varen conèixer mentre cursaven els seus estudis d’art dramàtic, presenta el seu primer espectacle, “Combat”, que es va estrenar l’any passat a festivals de teatre a Girona. Una obra crua, però necessària.
Sinopsi: Enmig de la crueltat d’una guerra que bé podria ser passada, present o futura, un home i una dona es troben. Tot i la barbàrie que els envolta, ens presentaran la seva part més humana. Això ens fa recordar que les guerres les pateixen persones com tu i com jo. És molt fàcil tancar els ulls (i el cor) a aquesta realitat, però potser ara és un bon moment per obrir-los.
Nit de rumbes Newitas
Dijous 10, 22h
Un grup d’amics de Sants. Van començar un projecte musical a petició de la gent que els escoltava per diferents llocs del barri. Els seus integrants són: Prosi – guitarra i veu; Bilai – percussió i cors; Key – guitarra i cors; Ari – guitarra i veu; Alex – guitarra i cors i Alberto – baix.
Espectacle “The best of the worst. El Cabaret”
Divendres 11, 22h
Javier Ariza
“Eres lo peor” és el punt de partida d’aquest espectacle de varietats: circ, música, excentricitats, banyat amb un toc de teatre documental. Javier Ariza fa de tot: música, acrobàcia, presentador, intèrpret, clown, home orquestra,…. És un espectacle provocador i lleuger.
Percus – pallasso modern.
Nit de festa: Serakata Sound i DJ Hielo
Dissabte 12, 22h
Començarem la festa amb el grup de percussió: Serakata Sound. Un grup de percussió amb sonoritats urbanes (hiphop, rumba, electro,…) inèdites i creades al moment.
Ball amb discjòquei Hielo (Pirate Alienz/Soundrise/Astrofonik…) productor de música electrònica contundent i energètica, influenciat per les tendències més alternatives d’arreu d’Europa on han experimentat amb la música per transformar la pista de ball en una espiral frenètica de ritmes i melodies inesperades.
Pere Colomer
