SEMINARI DE GRANS PENSADORES DE LA PAU. María Zambrano, Hannah Arendt i Simone Weil. Un diumenge al mes, a partir el 7 de febrer 2016

A partir del 7 de febrer seguirem amb el Seminari de grans pensadores de la pau a la Fundació la Plana. Un cop al mes, proposem trobades d’aprenentatges i sabers amb María Zambrano, Hannah Arendt i Simone Weil.

zambranoARendtsimonweil

 

· SESSIÓ 1 – Eloísa o la existencia de la mujer de MARIA ZAMBRANO (1904-1991). Diumenge, 7 de febrer, de 17h a 20h

· SESSIÓ 2 – La gravedad y la gracia. SIMONE WEIL (1909-1943). Diumenge, 13 de març, de 17h a 20h 

· SESSIÓ 3 – La banalidad del mal. HANNAH ARENDT (1906-1975). Diumenge, 17 d’abril, de 17h a 20h 

SESSIÓ 4 – Labor, trabajo y acción. HANNAH ARENDT (1906-1975). Diumenge, 22 de maig, de 17h a 20h 

QUAN: Trobada mensual DIUMENGES a patir del 7 de febrer
HORARI: 17h a 20h
DIES: 07.02.2015 | 13.03.2015 | 17.4.2016 | 22.5.2016
Amb Elizabeth Uribe Pinillos. Magistra de DUODA, Universitat de Barcelona.
LLOC: Fundació La Plana
PREU:  per sessió 25 €
INSCRIPCIONS: info@fundaciolaplana.org

 MARIA ZAMBRANO. Reflexions al voltant del pensament de María Zambrano i del context històric en què aquest pensar sorgeix. La seva escriptura expressa el que ella entén per pensar: desxifrar el que se sent. Aquesta escriptura, la seva raó mediadora, una raó poètica que derrota sense humiliar les tenebres, com l’alba, il·lumina des de l’aurora. La seva manera de viure i repensar el seu temps col·loca l’amor com a mediació. Des de la raó poètica. El saber de l’ànima ens és tan necessari perquè la història veritable de cada criatura humana emergeixi i sigui una història que redimeixi. Aquest saber de l’ànima està atent a l’escolta de les entranyes de la vida. Partirem dels seus plantejaments sobre la necessitat d’unir raó i sentiment en l’actuar humà. Maria Zambrano ens parla sobre l’essencial d’esgrimir una raó poètic. En ella, l’amor és el mediador i on cadascuna, cadascú, reconegui la seva obra -l’obra femenina civilitzadora, fer civil la civilització humana, la convivència- i al reconèixer autor, autora, la ferma. En aquest recorregut es fa necessari un saber sobre l’ànima, un ordre del nostre interior. Un ordre del cor, que el racionalisme ha tendit i tendeix a desconèixer. Aquest procés de conèixer-se a si mateixes pot ajudar-nos a saber què fer i com actuar.

SIMONE WEILReflexions al voltant de la vida i el pensament de Simone Weil. D’aquesta pensadora i activista per la pau ressaltaríem la seva conseqüència, la seva autenticitat. Ella és el viu exemple de compromís en / amb els fets i amb les paraules. És per tant un qüestionament de la retòrica que s’imposa en els discursos del món polític actual. Per Simone Weil, la violència aixafa el que toca. Acaba per semblar exterior a qui l’executa i a qui la pateix. Quan ella vol saber sobre alguna cosa, se’n va a viure-ho i ho fa passar per la vivència, li posa paraules a aquestes experiències. Acostar-se a la condició obrera de la seva època va implicar per a aquesta pensadora, viure i treballar com a operària a Renault i que l’empremta de l’esclavitud travessés el seu cos, la seva ànima. D’això, ens va deixar immenses reflexions sobre els orígens de l’opressió dels treballadors i la mirada amb atenció a un dels desarrelaments més grans per a un ésser humà: l’atur. Quan es produeix la guerra civil a Espanya ella hi va com a voluntària i proposa una fila d’infermeres per aturar l’ús de la força i els seus instruments de violència. D’aquesta experiència sorgeixen els seus Escritos sobre la guerra. Així, la guerra fa esvair tota idea d’objectiu, fins i tot els objectius de la pròpia guerra. Quan comença una guerra, cadascuna de les parts, dels “bàndols” va perdre la seva raó. Esborra el pensament mateix de posar fi a la guerra. Ens mostra com en els conflictes del seu moment s’havia perdut el contacte amb les veritables realitats que donen origen a les guerres i posa com exemple del conflicte la Ilíada ia la guerra de Troia, on almenys està clar que el conflicte sorgeix per Elena.

 

 HANNAH ARENDT. Reflexionar entorn del pensament de Hannah Arendt. D’aquesta filòsofa ens interessa el seu discurs sobre el pensar i sobre l’acció. Al pensar estem en diàleg amb una, amb un mateix. En arribar al món som forans i amb la nostra arribada a ell, comença alguna cosa. Aquest és el sentit de la categoria de la natalitat per Hannah Arendt. En actuar ens movem en la pluralitat. Per a ella, una vida sense acció ni discurs, està literalment morta per al món. Ha deixat de ser una vida humana perquè ja no la viuen els éssers humans. Segons Arendt amb paraula i acte ens inserim en el món humà i aquesta inserció és com un segon naixement, un seguir naixent. Actuar en el sentit general, significa prendre una iniciativa, començar, posar alguna cosa en moviment. El fet que l’ésser humà -asexuat en masculí i l’ésser humà asexuat en femení- sigui capaç de l’acció significa que cal esperar d’ell, l’inesperat, que és capaç de realitzar el que és infinitament improbable. Mitjançant l’acció i el discurs, els éssers humans mostren qui són, revelen activament la seva única i personal identitat i fan la seva aparició en el món humà. Si una, un, s’aproxima al seu pensar trobarà el que ella anomena pensament apassionat i en els escrits de la seva etapa final, les reflexions sobre la responsabilitat, el judici i la voluntat.

 

 

Fes un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s