Seminari de grans pensadores de la pau. Aprenentatges i sabers

MarÍa Zambrano, Hannah Arendt i Simone Weil

zambrano ARendtsimonweil

Durant tres sessions, en els mesos de novembre, desembre de 2015 i gener de 2016 proposem trobades d’aprenentatges i sabers dins del Seminari de grans pensadores de la pau, a la Fundació la Plana. Elles són María Zambrano, Hannah Arendt i Simone Weil. Amb Zambrano, des de la raó poètica, l’amor com a mediació per seguir naixent, prendre consciència del/s nostre/s exilis. De la mà d’Hannah Arendt i del seu pensament apassionat, ens endinsarem en la idea  que amb el nostre naixement alguna cosa nova comença en el món compartit. I coneixerem les seves reflexions sobre el totalitarisme, la banalitat del mal, sobre el pensar, sobre l’acció. Així com la seva experiència d’apàtrida. Finalment, Simone Weil ens posarà en contacte amb la gravetat i la gràcia, les seves reflexions sobre la força, el desarrelament, sobre el treball, sobre la guerra. Zambrano, Arendt i Weil ens buiden i acompanyen en el camí de forjar una vida en pau.

· Primera sessió: 15 novembre 2015 diumenge de 17 a 20h. María Zambrano (1904-1991): Hacia un saber sobre el alma. Aliança editorial.

· Segona sessió: 13 desembre 2015 diumenge de 17 a 20h. Hannah Arendt (1906-1975): La condición humana. Editorial Paidós.

· Tercera sessió: 17 gener 2016 diumenge de 17 a 20h. Simone Weil (1909-1943): La fuente griega. Editorial Trotta,

QUAN: Trobada mensual DIUMENGES novembre i desembre 2015 i gener 2016
HORARI: 17h a 20h
DIES: 15.11.2015 | 13.12.2015 | 17.1.2016
Amb Elizabeth Uribe Pinillos. Magistra de DUODA, Universitat de Barcelona.
LLOC: Fundació La Plana
PREU:  per sessió 25 €
INSCRIPCIONS: info@fundaciolaplana.org

+ INFORMACIÓ DE LES SESSIONS 

SESSIÓ 1: 15 novembre 2015 | diumenge de 17 a 20h. 

MARIA ZAMBRANO (1904-1991): Hacia un saber sobre el alma. Aliança zambranoeditorial. Conèixer i aproximar el pensament de María Zambrano a les participants. Reflexions al voltant del pensament de María Zambrano i el context històric en què aquest pensar sorgeix. La seva escriptura expressa el que ella entén per pensar: desxifrar el que se sent. Aquesta escriptura, la seva expressada en raó mediadora, una raó poètica que derrota sense humiliar les tenebres, com l’alba, il·lumina des de l’aurora. Aquesta, la seva manera de viure i repensar el seu temps col·loca l’amor com a mediació. Des de la raó poètica, El saber de l’ànima ens és tan necessari perquè la història veritable de cada criatura humana emergeixi i sigui una història que redimeixi. Aquest saber de l’ànima està atent a l’escolta de les entranyes de la vida. Partirem dels seus plantejaments sobre la necessitat d’unir raó i sentiment en l’actuar humà. Maria Zambrano ens parla sobre l’essencial d’esgrimir una raó poètica. En ella l’amor és el mediador i on cadascuna, cadascun, reconegui la seva obra -la obra femenina civilitzadora, fer civil la civilització humana la convivència- i al reconèixer autor, autora, la ferma. En aquest recorregut es fa necessari un saber sobre l’ànima, un ordre del nostre interior. Un ordre del cor, que el racionalisme ha tendit i tendeix a desconèixer. Aquest Procés de conèixer-se a si mateixes pot ajudar-nos a saber què fer i com actuar.

Lectura: Capítol I Cap a un saber sobre l’ànima. Aliança editorial p. 21 a 35.


SESSIÓ 2: 13 de desembre 2015 | diumenge de 17 a 20h. 

Hannah Arendt (1906-1975): La condición humana. Editorial Paidós. Reflexionar entorn ARendtdel pensament de Hannah Arendt. D’aquesta filòsofa ens interessa el seu discurs sobre el pensar i sobre l’acció. Al pensar estem en diàleg amb una, amb un mateix. En arribar al món som forans i amb la nostra arribada a ell, comença alguna cosa. Aquest és el sentit de la categoria de la natalitat per Hannah Arendt. En actuar ens movem en la pluralitat. Per a ella una vida sense acció ni discurs, està literalment morta per al món. Ha deixat de ser una vida humana perquè ja no la viuen els éssers humans. Segons Arendt amb paraula i acte ens inserim en el món humà i aquesta inserció és com un segon naixement, un seguir naixent. Actuar en el sentit general, significa prendre una iniciativa, començar, posar alguna cosa en moviment. El fet que l’ésser humà -sexuado en masculí i l’ésser humà sexuat en femení- sigui capaç de l’acció significa que cal esperar d’ell, l’inesperat, que és capaç de realitzar el que és infinitament improbable. Mitjançant l’acció i el discurs, els éssers humans mostren qui són, revelen activament la seva única i personal identitat i fan la seva aparició en el món humà. Si una, un s’aproxima al seu pensar trobarà el que ella nomena com: un pensament apassionat i en els seus escrits de la seva etapa final, les reflexions sobre la responsabilitat, el judici i la voluntat.

LECTURA: La condició humana. Capítol IV, L’acció Editorial Paidós. P.205 a 237.


SESSIÓ 3: 17 de gener de 2016 | diumenge de 17 a 20h. 

Simone Weil (1909-1943): La fuente griega. Editorial Trotta. Reflexions al voltant de la vida i pensament de Simone Weil. D’aquesta pensadora i activista per la pau ressaltaríem la seva conseqüència, la seva autenticitat. Ella és el viu Exemple de compromís en / amb els fets i amb les paraules. És per tant un qüestionament de la retòrica que s’imposa en els simonweildiscursos del món polític actual. Per Simone Weil, la violència aixafa el que toca. Acaba per semblar exterior a qui l’executa ia qui la pateix. Quan ella vol saber sobre alguna cosa, se’n va anar a viure-ho i ho fa passar per la vivència, li posa paraules a aquestes experiències per ella buscades: acostar-se a la condició obrera de la seva època va implicar per a aquesta pensadora, viure i treballar com operària a Renault i que l’empremta de l’esclavitud travessés el seu cos, la seva ànima. D’això ens va deixar immenses reflexions sobre Els orígens de l’opressió dels treballadors i en mirar amb atenció sobre el per un dels més grans desarrelaments per a un ésser humà: l’atur. Aquí trobem les seves paraules en “Tirar arrels”. Quan es produeix la guerra civil a Espanya ella ve com a voluntària i proposa una fila d’infermeres per aturar l’ús de la força i els seus instruments de violència. D’aquesta experiència sorgeixen els seus “Escrits sobre la guerra”. Així la guerra fa esvair tota idea d’objectiu, fins i tot els objectius de la pròpia guerra. Quan comença una guerra, cadascuna de les parts, dels “bàndols” va perdre la seva raó. Esborra el pensament mateix de posar fi a la guerra. Sobre les reflexions sobre de la força i la violència arribada a guerra ens mostra com en els conflictes del seu moment s’havia perdut el contacte amb les veritables realitats que donen origen a les guerres i posa com l’exemple del conflicte a la Ilíada ia la guerra de Troia on almenys està clar que el conflicte sorgeix per Elena.

LECTURA: La font grega. Editorial Trotta. Capítol La Ilíada o el Poema de la Força

Fes un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s